I

D'UN MOT AL POEMA

A modo mio

Prenc la paraula llavor.
No la sotmeto.
La deixo.
Lliure.
Sense cap pensament concret,
però sí amb una sensació d’imatge,
quelcom fonedís, com de fum.

La llum penetra les escletxes
del sinuós blanc.
També la terra sembla que fumeja.
Un color blau plata.

Una espurna de vida,
un bri de possibilitats
per convertir la paraula
en química natural,
en una explosió,
en un lleu fimbreig
on s’esqueixa el silenci.